Última
hora: BARAJAS
L’última comunicació de l’any, que reprodueixo
a sota, va ser escrita el divendres per la nit i, davant la notícia
d’ahir dissabte 30 a Barajas, no podia penjar-la avui sense
fer referència al que ha passat. Per que, des d’aquest
espai de la paraula, vull mostrar el meu rebuig frontal a l’atemptat
d’ahir a Madrid. La meva ràbia per la desaparició
dels dos treballadors equatorians. Els viatgers sempre trobem qualsevol
forat per a dormir una estona, per això jo també estic
cridant des de la runa, de la mateixa manera que ahir vaig cridar
amb la meva presència silenciosa a la roda de premsa, recolzant
els joves de Segi, legitimant la seva activitat política
com organització juvenil, denunciant la persecució
a la que estan sotmesos.
Avui més que mai, i com sempre només en el meu nom,
demano en veu alta a ETA que restableixi la treva permanent i als
governs espanyol i francès que cessin en la repressió,
deroguin les lleis que il·legalitzen les nostres idees i
canviïn la política penitenciària d’extermini,
per canalitzar de nou el procés de pau i l’oportunitat
oferta a la paraula, sobre els fonaments firmes del respecte, agafant
el compromís de treballar en totes aquelles iniciatives ciutadanes
adreçades a blindar-lo, convertint-lo en irreversible, doncs
només la societat civil i el moviment popular farà
possible que es respectin les nostres decisions i els nostres drets.
Una fortíssima abraçada: Fermin Muguruza |
06/ 12 / 31
Comunicació 036
Aupa companys:
Aquí va la meva salutació amb la intenció d’acomiadar
l’any 2006.
He estat repassant els comunicats d’aquest any per adonar-me de
la rellevància del mateix i, de veritat, que aprecio tot el que
he viscut i la possibilitat d’haver-lo compartit amb vosaltres.
Les instantànies que vaig anunciar que penjaria en breu ja estan
a la secció habitual. Juntament amb les del BEC, també
he inclòs les de l’Argentina i Uruguai. Gràcies
a tots els que m’heu enviat les fotos i als que apareixeu en les
mateixes.
A la botiga Talka podeu trobar el darrer treball editat “Bass-que
Culture” (DVD+CD remix) i escoltar els artefactes sonors que han
deconstruït els diferents creadors del nou cubisme sònic.
Vull enviar una forta abraçada, agraït i d’admiració
a Eduardo Galeano per la seva conversa i el sopar al restaurant italià
de Montevideo.
Saludar al jugador del Barça, Oleguer, per la seva simpatia,
compromís, atenció i el llibre, a Ronaldinho i la seva
inspiració a l’escoltar “Euskal Herria Jamaica Clash”
marcant un gran gol aquella mateixa tarda, com així va predir,
i als companys Xavi Cèl·lules (encarregat de les traduccions
al català des de l’època de Kortatu i fins el dia
d’avui a la web) i Eukene per estar sempre aquí.
Esperant trobar-nos també el proper any en la línia del
front, m’acomiado amb la simpàtica foto de sota.
The show must go on. Amunt els qui lluiten!
Fermin Muguruza
Xavi Cellules, Oleguer, Unai, Ronaldinho, FM e Irune (Foto: Jone Unanua)
|